Relleu terrestre












El relleu fa referéncia a les formes que té la cortesa terrestre en al superfície.






1.Planicies. Extensions de terreny pla o al nivell del mar.


2. Bajiplanicies. Plans amb altitud inferior a 700 metres(altura mitja de les terres emergides).


3. Mediplanicies amb elevació entre 700 i 1400 m.



4. Altiplanicies. Terreny pla a més de 1400 m.



5. Eminències. Parts de terreny relativament elevat respecte al nivell del mar.



6. Turons. Eminències de no més de 700 m. Si la seua altura és mínima, existeixen més o menys aïllades i tenen vessants de pendent suau i formes arrodonides es diuen pujols.


7. Muntanyes. Eminències superiors als 700 m.


8. Conjunts d'eminències: Serrezuelas, serres i serralades, massissos muntanyencs i nusos orogràfics.


9. Depressions. Terrenys de nivell relativament menor que el nivell del mar.


10. Depressions absolutes. Terrenys d'altitud inferior a la del mar.



11. Depressions relatives. Terrenys de menor altitud relativa que els dels seus voltants.



12. Vall. Depressió entre muntanyes o envoltada per aquestes, generalment contenint un corrent d'aigua. Són propícies per als assentaments humans pel que, sobretot en les zones muntanyenques, solen ser les parts on es concentra la població.



13. Canons. Goles profundes de rius originats per l'erosió d'aquests o per agents tectònics.



14. Canyades. Similar als canons però de magnitud menor. També es refereix a les vies pecuàries amb una amplària d'uns 20 m



15. Cuenca. És una part de la superfície terrestre les aigües de la qual flueixen cap a un mateix riu o llac pel que té forma còncava, és a dir, que constitueix una espècie de depressió més o menys oberta.